Berta Font, fundadora de FitLovas
Des de Dones pel Futur, donant reconeixement i visibilitat a la lluita contra la violència de gènere, entrevistem a Berta Font, fundadora de FitLovas, un gimnàs on l’entrenament de força femenina i el benestar són protagonistes.
La Berta, de 35 anys és mare soltera d’un nen de 9 anys i és la fundadora de FitLovas: una marca d’entrenament feminista. El centre d’entrenament és a Barcelona i també ofereixen serveis online d’entrenament, per dones.
La Berta ens ha obert les portes del seu gimnàs per a poder conversar amb ella una estona.
Com la Berta decideix crear FitLovas?
La idea de crear FitLovas va sorgir arrel d’una experienència personal meva. Jo sóc d’aquelles dones que mai havia entrenat, mai m’havia agradat l’esport, mai m’hi havia sentit vinclulada.
Arrel de patir violencia masclista a casa, amb el pare del meu fill, em sentia molt malament amb mi mateixa, fisica i animicament i vaig decidir anar al gimnas per veure si fisicament em sentiria millor. Estava molt molt prima, i vaig començar a veure aquestes noies que estaven fortes i em va cridar l’atenció.
Vaig começar anar al gimans i vaig descobrir l’entrenament de força, però, en aquell moment, no sabia tot el que relament m’aportaria.
Jo vaig anar per primera vegada al gimnàs per motius totalment estètics, també anímics, perque em sentia molt malament. Pero no sabia que l’entrenament de força m’ajudaria a canviar tot això. Jo pensava que veient-me millor, em sentiria millor i el que vaig descobrir és que arrel de l’entrenament vaig começar a adquirir una força interior brutal.
Em vaig començar a enganxar molt al gimnas, a buscar molta informació per a formar-me en la materia. De fet, jo sempre dic que una de les coses que em va ajudar a sortir de la relació de violència va ser l’entrenament de força, perque com més forta m’anava sentint per fora, més forta m’anava fent per fins.
L’entrenament de força em va donar les eines i al força com per dir: “fins aqui. he de fer alguna cosa” i sortir de la situació en la que me trobava.
Arrel de la meva experiència, i després de sortir de la relació, vaig començar a fixar-me en el meu entorn, sempre que anava a entrenar al gimnas veia que era la unica noia a la sala de musculació, que rarament veia noies entrenant la força, sempre estaven més a la zona de cardio o a les classes dirigides.
Allà vaig començar a preguntar-me: per què no tenim aquesta informació de tot el que l’entremanet de força pot fer realment per les dones?
Al mateix temps havia començat a fer teràpia amb una associació que es diu Tamaya, que ara ja no existeix, però ajudava a les dones que havien patit violència per recuperar-se, i tenien un enfoc molt feminista. També es veritat, que jo fins aquell punt, era de les que deia: “No, ni machismo ni feminismo, igualdad”
Aleshores, arrel de la teràpia i tot, vaig començar a entendre lo que realment ere el feminisme, i vaig començar a fer-me feminista. I va arribar un punt que vaig dir, vale osigui he de fer algo amb això, volia ajuntar entrenament i feministe, em donava compte de que hi havia algo faltava dins del món del esport, i de les dones, sobre tot l’informació que faltava. I res, aleshores vaig començar a pensar que podria fer, en aquell moment feia desenvolupament de software, feia apps, i vaig dir: “No, això no es lo meu, necessito fer algo amb l’espot”. Aixi que vaig deixar la feina, i vaig començar a pensar; vaig trobar l’idea de vale, he d’obrir un gimnas només per dones, més que res perque les dones entenguin que l’infromació que estem transmetent es per elles, perque que pasa; en els gimnasos comúns al ser mitxes, si poden fomentar l’entrenament de força i tal, pero les dones directament no s’hi senten aludides, aleshores vaig dir; vale si fem un gimans nomes per dones que esta enfocat al entrenament de força, quan ho veguin diràn: “ah vale! osigui que aixo es per nosaltres”, aixo era una mica la meva idea.
La primera vegada que vas sentir, que et feies forta per dins, com la reps?
Doncs la primera vegada que vaig experimentar aquesta força interior que estava guanyant, el sentiment va ser estrany. Estava recuperant una força que sempre havia estat dins meu, però que per motius externs no l’havia fet meva.
Jo em considero una persona forta, amb caràcter. I mai havia tingut un espai segur on poder explotar aquesta part meva. A través de l’entrenament de força, que mentalment és molt visual, vas superant les teves expectatives. Veus que a poc a poc vas millorant, i ets capaç de fer aquelles coses que et pensaves que mai podries, que no series capaç.
És gràfic per aquest motiu, ja que després és fàcil aplicar el mateix concepte fora del gimnàs. És a dir, ets conscient que has aconseguit evolucionar en una cosa que no et veies capaç, i doncs, per què no ho pots fer en altres àmbits de la teva vida? Portar aquest concepte a altres aspectes socials i personals de la teva vida ho va fent tot més fàcil, agafar aquesta força i aplicar-la.
Soy fuerte, soy capaz y somos lovas. Perquè fit lovas, d’on ve això? Quin és el concepte que envolta aquest crit?
Tan el nom, FitLovas, com la frase: “Soy fuerte, soy capaz, somos Lobas”; surt d’una mateixa idea.
Quan jo vaig començar a endinsar-me en el món del feminisme, em va fascinar la idea que els llops no tenen jerarquia de gènere entre ells.
Un dels típics arguments del masclisme es basa en aquesta jerarquia establerta. “És biològic, és la naturalesa”, “Els homes cacen i les dones es queden amb els nens”. I els animals són un exemple que acompanya aquesta argumentació. Llavors, en trobar una espècie d’animals, a més a més d’animals salvatges, on no hi havia un rol definit entre el mascle i la femella, i que, per tant, no existia jerarquia de gènere, em va semblar un concepte important, i el volia aportar aquesta idea al projecte.
El crit, que és la forma amb la qual tanquem els entrenaments, ens recorda la reafirmació que som fortes, som capaces, perquè ho som encara que no ens ho pensem, i som llobes perquè totes ho som. Crea el sentiment de comunitat.
Les dones que arriben a FitLovas, són fortes i són capaces?
Sí, oi tant. El que passa, és que moltes d’elles no ho saben. Les noies que arriben a FitLovas, no són encara conscients de tot el que poden arribar a fer, ni de les seves capacitats. Parlant directament sobre el nivell físic, ja que aquí venen a treballar la seva salut física, encara que després tot el que comporta en l’àmbit emocional i psicològic.
Com és l’evolució que viviu cada dia aquí amb les noies?
L’evolució de les noies és increïble, la veritat que és una de les coses més gratificants que té aquesta comunitat i la feina que fem. En general, la majoria de les noies que arriben aquí, arriben amb pors, no se senten capaces per exemple, a l’hora d’agafar pes. Els hi espanta molt agafar pes. Quan els hi dius: “agafa 5 quilos”, els hi sembla que és una bogeria. La meva resposta acostuma a ser: “tu no carregues les bosses de la compra?” o “tu no agafes els teus fills?”. Veure com, a poc a poc, van canviant aquesta por per confiança, i veure que, al cap d’uns mesos, de sobte, per fer un exercic,i estan agafant 10 quilos, perquè ja saben que poden… això és molt bonic.
L’evolució que tu has viscut com a dona, transformar el teu dolor una fortalesa, la viviu aquí també amb altres dones?
La idea inicial de crear FitLovas, és que aquest projecte pogués ajudar a altres dones de la mateixa manera que em va ajudar a mi. Demostrar com a través de l’entrenament, i sobretot de l’entrenament de força, una dona reconduir situacions complicades a la seva vida, i sí, potser no directament amb violència masclista, també amb moltes altres situacions: com problemes d’autoestima, de depressió, trastorns de conductes alimentaris, problemes de feina o d’abusos laborals.
Realment, hem tingut moltíssims feedbacks i testimonis donant-nos les gràcies, perquè venir a FitLovas, els va canviar la vida, i van ser capaces de superar aquesta situació.
Veure l’evolució que han fet algunes noies i com ens ho agraeixen, és molt gratificant.
Com és la Berta, ara?
La Berta d’ara és molt somiadora, sempre estic com buscant més enllà, intentant descobrir com puc ajudar més, aportar més.
Òbviament, tot i que he construït molta fortalesa, segueixo tenint les meves inseguretats o les meves coses a millorar, o a superar.
Però, soc una dona contenta, feliç, i amb molta energia encara per continuar endavant.
És FitLovas un espai per ser vulnerable?
FitLovas és l’espai per ser vulnerable. Tenim dies de tot. De fet, l’altre dia quan vaig arribar a classe estava de molt mal humor i jo, que soc molt transparent, vaig dir: “Noies, avui estic de molt mal humor, ho sento, espero no transmetre-ho a la classe, si veieu que en algun moment ho expresso, que entengueu que no té res a veure amb vosaltres”.
FitLovas és un espai per expressar, perquè les noies se sentin còmodes per expressar-se quan els hi passi alguna una cosa i, de fet, ja ho fan.
A vegades ve algú i diu que ha tingut una setmana dura: “avui he vingut a moure’m i no em vull apretar” o al contrari.
Cadascuna està superconvidada a expressar-ho, a compartir-ho i sempre és respectada i acompanyada.
FitLovas neix d’una necessitat, creus que encara hi és aquesta necessitat en l’àmbit social?
FitLovas neix de la necessitat, sobretot, de canviar la narrativa de la dona i l’esport, i crec que encara hi ha molt per fer. Nosaltres aportem el nostre granet de sorra, i espero que això sumi, però encara hi ha molt a fer.
Falta molta consciència social i que, a poc a poc, cada vegada sigui una cosa més normal. I sobretot, el missatge de canviar de discurs que l’exercici és només per canviar un físic. Volem que les dones entenguin que l’exercici és salut i que pot fer per elles infinitament més que un canvi físic. I, sobretot, animar-les a què ho provin i a què ho experimentin per elles mateixes.
