Col·lectiu Transgènere, Món Laboral i Vida Quotidiana
Maru Gallardo, Barcelona 30 de novembre de 2023
Parlar de transgènere és parlar de diversitat en un context social i la diversitat en la nostra societat és una realitat en ella mateixa, es troba en la quotidianitat dels seus habitants, en un mateix territori conviuen un alt índex de diferents grups ètnics, culturals, religiosos, d’orientació social i per descomptat, d’identitats de gènere.
A Espanya les lleis per persones transgènere són considerades progressistes en comparació amb altres països, ja que aporta una sèrie de drets i proteccions, com per exemple la possibilitat de canviar el nom i el gènere a la documentació oficial (en el cas dels menors d’edat han de tindre el consentiment dels seus pares), també prohibeix rotundament qualsevol tipus de discriminació per motius d’identitat de gènere en l’àmbit laboral i en qualsevol altre context.
En aquest sentit, les persones transgènere són considerades persones de drets i per aquesta raó aquestes persones tenen el dret d’igualtat de tracte i no poden ser objecte de cap tipus de discriminació.
Dins d’aquest ordre d’idees les empreses tenen la responsabilitat de garantir que les seves pràctiques de feina i polítiques siguin coherents amb aquestes lleis. A Espanya grans empreses (BBVA, Santander, CaixaBank, telefònica, entre altres) han implementat polítiques i protocols de diversitat i inclusió que aborden les necessitats de les persones transgènere al seu lloc de treball.
Tanmateix, malgrat els avanços en la legislació i l’augment de consciència sobre els drets de les persones transgènere, lamentablement encara s’han d’enfrontar a vàries dificultats en la seva vida quotidiana.
La discriminació i estigmatització continua sent el principal problema, ja que les persones transgènere continuen sent objecte de prejudici, comentaris ofensius i actituds negatives. Aquesta discriminació sorgeix d’una visió binària de gènere, és a dir, la creença tradicional de què existeixen solament dos gèneres, masculí i femení, i que aquests estan estrictament relacionats amb els genitals i el sexe biològic d’una persona al néixer.
Aquestes manifestacions varien en intensitat i gravetat, però en general contribueixen a un ambient d’hostilitat i exclusió per aquest col·lectiu que poden tenir un impacte rellevant a la salut mental i el benestar emocional de les persones transgènere.
Algunes manifestacions de discriminació es presenten en els següents aspectes de la vida quotidiana i en el món laboral:
-Accés limitat a l’atenció medica: encara que les lleis garanteixin l’accés a l’atenció mèdica de totes les persones,però la veritat és que les persones transgènere s’enfronten a obstacles per obtenir serveis de salut adequats a la seva condició de gènere.
-Dificultats per accés a la habitatge: les persones transgènere són víctimes dels perjudicis que tenen els propietaris o per les companyies de lloguer.
-Violència i assetjament: particularment les dones transgènere són víctimes recurrents de violència física, verbal i sexual, sofreixen assetjament en espais públics.
-Hostilitat en l’entorn escolar: els estudiants transgènere sofreixen un alt nivell d’assetjament a l’escola a causa de la visió binària de gènere, el qual afecta el seu benestar i educació.
-Falta de reconeixement legal i documentació inadequada: el procés de canvi de nom i gènere en la documentació oficial és complicat i costos, el que porta al fet que moltes persones transgènere en el seu procés de transformació siguin qüestionades sobre la seva identitat, portant a l’exposició de la seva identitat de gènere anterior dificultant la vida quotidiana.
-Discriminació a l’accés d’espais públics: alguns espais públics com per exemple els lavabos, piscines o vestuaris públics no estan adequats per les persones transgènere el que causa incomoditat per les mimoses persones transgènere com per al públic en general, ocasionant accions de discriminació.
-Discriminació en la contractació: Les persones transgènere poden enfrontar-se a dificultats per ser contractes, degut a prejudicis o estereotips de gènere.
-Tracte desigual a la feina: Poder ser objecte de tracte desigual, assetjament o marginació al lloc de la feina a causa de la seva identitat de gènere. Acomiadaments injustificats o discriminació dins la promoció: La discriminació pot portar a acomiadaments injustificats o a la denegació d’oportunitats de promoció basades en la identitat de gènere.
És fonamental fer una transformació cultural i una visió més inclusiva en el concepte de gènere. La concepció cultural binària de gènere ha perjudicat les persones transgènere en la seva vida quotidiana i, encara que les lleis i regulacions a Espanya prohibeixin específicament la discriminació de les persones transgènere, lamentablement aquestes accions de discriminació es desenvolupen de manera recurrent al món laboral i quotidià.
Encara que és important recalcar que moltes empreses d’espanya han implementat polítiques i protocols de diversitat i inclusió per promoure un ambient de feina més respectuós i acollidor per totes les persones, independentment de la seva identitat de gènere. Malgrat això, si una persona transgènere experimenta discriminació en el seu lloc de feina, és rellevant buscar assessorament legal i, si és necessari, presentar una denúncia davant les autoritats pertinents. També poden comunicar-se amb organitzacions i grups de suport LGBT+ a Espanya que poden promocionar orientació i assistència en casos de discriminació dins la feina.